Blog

La Mamavaca-12-01-2012

Crec que el de Mariona no és un cas típic de revolució maternal. Més aviat diria que el seu cas,  és una revolució per amor. Executiva en bogeria a Barcelona en una multinacional gegant, de cop es va enamorar del seu marit i ho va canviar tot: Barcelona per L'Esquirol (un petit poble prop de Vic), l'asfalt per una granja, i el seu treball estable per muntar-se la vida a la seva manera. Això la va portar a crear Saraus, la seva empresa d'esdeveniments que treballa muntant de tot per Espanya i la porta a treballar i viatjar amunt i avall sense parar. I com que la Mariona crec que no té límits ... va decidir, al tenir al seu primer fill Grau, que amb això no n'hi havia prou ... que què tal si es posava a distribuir per tot l'estat espanyol el Cuski després que el seu fill li hagués agafat molt afecte; després que ella no parés de navegar per internet fins trobar alguna cosa que ajudés al seu fill a dormir tranquil sent molt nadó. I el va trobar a Anglaterra, de mà d'una altra mare boja que sense gairebé conèixer-la, li va donar la seva confiança i la va convertir en distribuïdora de la nit al dia. I amb això per bandera, ens va cridar fa gairebé 4 anys un matí i ens va intentar convèncer de les mil meravelles del seu ninot Cuski ... I com si alguna cosa té és persistència, no va parar fins inundar la botiga de ninots de tots els colors, de caixes i capsetes ... I va aconseguir ensenyar-nos que el seu producte era el company perfecte de qualsevol bebè, el regal idoni. I avui en dia venem cuskis amb els ulls tancats, perquè tal com li passa a Mariona... creiem en ell.

Però l'aventura Cuski no acaba aquí .... Ni de bon tros. Avui dia Babymims -la seva empresa de distribució-porta molts més productes i tots ells són líders de vendes en moltes botigues, entre ells la famosa Coocoose. Em comenta que els productes que distribueix sempre responen a una necessitat que s'ha anat trobant amb els seus fills i que aquest és el seu criteri per seleccionar què li agrada i què no. Encara que - jo no sóc una mare gadget!"- Em diu - entre oliva i oliva.

Me la miro com apassionada, m'explica que no sempre les coses li han estat fàcils i que això de ser mare empresària té moments en què t'omple moltíssim - "com quan veus un nadó pel carrer amb un dels teus productes", comenta- però també tenen moments complicats. I aquí entrem de ple al súper tema: els nostres fills. I Mariona es descobreix com una gran mare forta per fora i molt càlida per dins. Que s'emociona parlant dels seus petits - Grau de 5 anys i Bruna de 2 -. Crec que la nostra entrevista-xerrada li ha donat el moment per parar i pensar-hi d'una altra manera. Un minut per respirar ...

M'explica que ha hagut de treure la connexió a internet a casa perquè els seus fills no la volien veure treballant i que cada vegada li costa més sortir a viatjar per feina ... Però, tot i que evidentment no m'agrada veure-la patir, m'adono que els seus fills estan orgullosos de tenir una mare amb tanta iniciativa, que s'està fent a si mateixa en un entorn que no li era favorable i que ha sabut posar màgia i il·lusió a dos projectes simultàniament que s'entrecreuen en la seva vida creant sinergies que ella aprofita al màxim per treure el 1000x1000 de partit al seu temps. I que segur que aquests valors que suren per casa, també ajudaran un dia a en Grau i a la Bruna. Sobretot perquè ella hi és sempre que la necessiten. Comentem, també, que muntar la teva pròpia història et permet aprendre a deixar-ho tot si cal i estar una setmana abraçant al teu fill amb febre i mocs. I això no té preu.

I entre menjar i cafè, sona el telèfon. I aquí, en un sol "hola com estàs?" Veig on s'amaga la guinda del pastís. Qui hi ha darrere d'aquesta dona bomba, qui li fa brillar el ulls i sentir-se capaç de tot, qui és el seu còmplice en aquesta història de valentia ... el seu marit. Qui apareix una i altra vegada en la nostra conversa.

La nostra xerrada-catarsi segueix i segueix i m'explica com funciona això de la distribució i la importació. Em parla amb molt d'afecte d'altres clients seus i de com ha dit "no" a empreses grans per cuidar als que som més petits i jo aprenc molt dels seus anys a coll. I em pregunta sobre La Mamavaca i segueixo aprenent del seu punt de vista i fins fem plans, dibuixem possibles projectes en comú mentre tornem passejant cap a la botiga, on sí o sí li compra un calidoscopi al seu fill Grau, perquè "a mi de petita m'encantaven ... ".

Al dia següent de la nostra xerrada, la Mariona m'envia un mail per explicar-me que el calidoscopi ha estat tot un èxit i apuntar que tornant amb cotxe a casa encara hi havia pensat en més coses per explicar ... I és que, la Mariona crec que no té límit .

Un petó ben fort.